Lliçons franceses

França arrossega un dèficit persistent, agreujat per la pandèmia, les ajudes a la factura energètica i un creixement econòmic més feble del previst. Amb una despesa pública que excedeix clarament els ingressos i sota pressió de Brussel·les, el govern francès ha apostat per un gir dràstic. El primer ministre parla de “l’última parada abans del precipici”.

Dins aquest marc, França ha encès totes les alarmes: un pla d’austeritat que preveu congelar pensions, eliminar festius i reduir la despesa pública. Les mesures del veí del nord són un toc d’atenció als països petits, oberts i exposats a l’entorn europeu, com Andorra.

França ens avisa: cal reformar les pensions amb temps i consens

Andorra, amb estabilitat pressupostària, no afronta –de moment– el mateix risc. Però la situació ja està tocant de ple el nostre sistema de pensions, amb una població que envelleix i molts aspectes de les pensions que demanen una revisió a fons. Parlar de productivitat, dies festius i sostenibilitat de les pensions i de les finances públiques està deixant de ser opcional.

Les últimes dades de la CASS indiquen que el Fons de Reserva de Jubilació ha superat els 1.860 milions d’euros, però, si no hi ha canvis, es podria esgotar el 2041, amb dèficits ja a partir del 2026. No n’hi ha prou amb petits ajustos: caldrà una reforma consensuada i a temps.

La lliçó francesa no rau tant a copiar mesures extremes com a anticipar-se. Un debat serè, amb dades i consens, és ara més necessari que mai. No cal esperar a tenir el ganivet al coll per reformar allò que ja sabem que caldrà revisar.

Andorra no ha d’imitar, però sí escoltar. El que passa a França pot ser un mirall d’un futur que hem d’evitar. Actuar ara, amb responsabilitat i consens, és el millor escut per protegir-nos dels reptes que venen.

L’alternativa és viure dins una il·lusió monetària temporal, fins que arribem al precipici i hàgim de prendre mesures dràstiques. Despertar del somni, llavors, serà més dur i més car.