Torni vostè demà

Permeti’m, en Mariano José de Larra, fer servir el títol del seu article de 1833. Hi explicava les peripècies de M. Sans-délai, que arribava a Espanya amb la intenció de resoldre uns assumptes en sis dies i hi restava sis mesos, topant sempre amb la resposta: “Torni vostè demà.”

Escric aquestes línies des de la cafeteria del Govern d’Andorra. Ja porto dos tallats, un entrepà, dos gots d’aigua i dues visites al lavabo —coses de l’edat i del gènere masculí, ja m’enteneu. Tinc el torn T031, i cada vegada que avança un número, m’he de reprimir de saltar i creuar els braços deixant anar un “siiuu” a l’estil Cristiano Ronaldo.

Porto dos tallats, un entrepà i dues visites al lavabo

Com que la cita prèvia era inútil per a mi –deu dies d’espera–, he seguit el consell d’un funcionari, l’Enric, amabilitat i paciència no, el següent nivell– i he arribat a les vuit del matí. Però res m’ha estalviat les quatre hores de meditació, ioga, experiències extrasensorials, exercicis de recirculació de la sang, una etapa de terraplanisme i antivacunes, jet-lag, una sessió de ouija amb bruixes, un curset de desconstrucció de la masculinitat i, fins i tot, he après a simpatitzar amb el reguetó.

He pogut també indagar i descobrir que moltes empreses –gestories incloses– reserven setmanalment cita prèvia per defecte, la facin servir o no. Podem acabar com al país del sud, comprant cites per internet. Volem un servei digne? Doncs augmentem la secció de tràmits, digitalitzem i facilitem veure el torn en línia per evitar les quatre hores de penitència.

Bling! Surt en pantalla el meu torn. Corro cap a la taula 1, m’assec recolzant els braços i el cap. M’atén una noia que s’interessa pel meu estat. Aixeco el cap: no em surten les paraules. Tinc els ulls plorosos, d’incredulitat, i joia. Li apropo el formulari ja omplert –només faltaria, després de quatre hores. La funcionària agafa un adhesiu, l’enganxa i... tràmit fet en un minut. Sortosament... no hauré de tornar demà.