Aprendre dels errors

Reconèixer els propis errors i admetre que ens hem equivocat no és cap senyal de feblesa, sinó, al contrari, un acte de valentia que demostra maduresa i responsabilitat. Quan ens neguem a acceptar un error, aquest sovint es converteix en una càrrega silenciosa que limita les nostres accions i relacions. En canvi, si l’acceptem, el transformem en una oportunitat d’aprenentatge que ens permet entendre el que no ha funcionat i trobar noves maneres de fer-ho millor en el futur. S’aprèn dels errors: és així com evolucionem, ajustem la nostra manera de ser i de fer, i evitem repetir els mateixos entrebancs. Acceptar els propis errors genera confiança en un mateix i sobretot en els altres. A la feina, a la família o entre amics, ningú confia en qui sempre té excuses i mai assumeix responsabilitats. Dir “m’he equivocat” no ens fa més febles, al contrari, ens humanitza i ens apropa als altres, ja que tothom s’ha equivocat alguna vegada. Rectificar és un senyal d’honestedat i dignitat. Demanar perdó, quan cal, és un gest que ens allibera i ens permet reparar allò que potser hem trencat sense voler.

Tots coneixem persones que prefereixen negar els errors

Malauradament, si ens fixem en el nostre entorn, tots coneixem persones que, malgrat les evidències, prefereixen negar l’error, inventar-se excuses, mentir descaradament, intentar manipular la veritat o culpar els altres abans que reconèixer la seva pròpia part de responsabilitat. Aquestes actituds, tot i que poden semblar una defensa, són en realitat un problema greu, ja que allunyen la confiança, compliquen les relacions i impedeixen créixer.

Potser no podem evitar equivocar-nos, però sí que podem decidir com reaccionarem quan això passi: amb coratge, honestedat i voluntat de millorar. Al cap i a la fi, qui no aprèn dels errors està condemnat a repetir-los indefinidament i a perdre la confiança dels altres.