Una línia per a tothom

No soc el millor usuari de la història del servei de bus nacional. Soc especialista a queixar-me perquè a Andorra no hi ha lloc d’aparcament –o quasi tot és de pagament– per no voler deixar de banda la comoditat que suposa tenir un vehicle propi. I tot i no ser un usuari fidel, sí que tinc clar que el sistema que hi ha instaurat al Principat és, com a mínim, per tenir-lo en compte.

Moltes vegades oblidem que des de ja fa cert temps les línies de bus al Principat són gratuïtes. Una anomalia si mirem als països que ens envolten. Una mesura que va ser encertada perquè, tot i que l’esforç pressupostari que suposa és considerable, es va aplicar pensant en el millor per al conjunt de la societat.

D’aquí a un mes donarem per fet els canvis al bus

I tot i que ara ningú posa en dubte la gratuïtat del servei, quan es va posar en marxa la mesura la qüestió econòmica va ser objecte de debat i d’escrutini. També de crítica. Però em pregunto què passaria ara si l’executiu decidís tornar a fer de pagament el servei. Més enllà que molta gent deixaria de fer servir el transport públic, la decisió seria igual o més criticada encara, fins i tot per aquells que ara fa dos anys defensaven que seria massa costós tenir els busos de franc.

Oblidem també que per accedir a la gratuïtat tot el que vàrem haver de fer és anar a buscar una targeta. Llavors, ens vàrem queixar de les cues que hi havia a l’estació de busos, però ara ja ningú posa en dubte que el sistema de la targeta és fàcil i còmode.

Ara amb el canvi de línies passarà el mateix. Avui critiquem una decisió que és òbvia i que pensa en el col·lectiu. Perquè, tot i que no utilitzo gaire el bus, si faig servir una línia és la que porta de forma directa al centre d’Andorra la Vella i és la més còmoda i pràctica, bàsicament perquè endreça els usuaris entre els que volen moure’s de forma directa i els que necessiten entrar a les parròquies. Avui critiquem la mesura, d’aquí a un mes ho donarem per fet.