‘Likes’, ‘lambos’ i altres riscos

Diogo Jota, davanter del Liverpool, i el seu germà van morir la setmana passada en un tràgic accident de carretera. Tot apunta que conduïen molt per sobre del límit de velocitat. Malauradament, se sumen a una llista massa llarga de futbolistes, com ara Reyes o Rincón, que han perdut la vida al volant. El més preocupant no és només la tragèdia, sinó el patró que es repeteix: joves que busquen emocions fortes per omplir un buit existencial. A Andorra ho vivim de prop. Youtubers es vanten a les xarxes de circular a gran velocitat o de molestar cridant a qualsevol hora de la nit, aprofitant el malestar dels veïns, per crear més contingut i obtenir el màxim de likes possible. Pitjor encara: els youtubers residents Valyrio i Molina han estat detinguts, acusats de formar part d’una xarxa de ciberatacs i d’organització criminal. A qui segueixen els nostres fills? Aquests futbolistes i creadors de contingut que venen un estil de vida basat en el risc, l’aparença i el consum. En canvi, històries com la del quatre vegades campió del Dakar i resident a Andorra Mathieu Baumel passen gairebé desapercebudes. Baumel va patir un greu accident mentre ajudava dues dones aturades al voral. Després de sobreviure a dos episodis cardíacs va decidir amputar-se la cama dreta per aconseguir el seu objectiu: tornar al Dakar el gener del 2026. Una lliçó de resiliència absoluta que la joventut necessita. Vivim temps convulsos, amb guerres, crisis i líders imprevisibles. És normal que molts joves es perdin. Com a pares, no podem controlar què farà Putin o què tuitarà Trump, però sí limitar el temps que els nostres fills passen enganxats a TikTok. Els estudis són clars: els adolescents actuals tenen tres vegades més risc de patir depressió i baixa autoestima. La connexió amb l’ús excessiu del mòbil està àmpliament demostrada. Paradoxalment, la IA, sovint criticada, pot ser una eina molt útil. Ben controlada, pot ajudar els joves a accedir a contingut més adaptat al seu benestar mental, allunyant-los del buit digital. Tinc fe que els nostres fills tornaran a hàbits més reals i humans. Encara que això impliqui tornar a pujar al Roser a les dues de la matinada i quedar-se fins a veure sortir el sol. I amb una mica de sort, sense haver d’esquivar Lamborghinis…