Empatia i comprensió

En una era dominada per les xarxes socials i la immediatesa digital, hem caigut, irònicament, en una paradoxa de desconnexió emocional. Ens seguim, ens fem likes, però ens entenem? Davant d’aquest panorama, les paraules d’Owen D. Young i Alfred Adler ressonen amb una rellevància sorprenent.

Young, en la seva saviesa gairebé premonitòria, va afirmar: “L’home que es pot posar al lloc dels altres, que pot comprendre el funcionament de la ment aliena, no ha de preocupar-se pel futur”. En una societat en què l’individualisme és el seu apogeu, aquestes paraules ens recorden la importància de l’empatia com a moneda social.

Per la seva banda, Adler, el conegut psicòleg vienès, ens adverteix sobre les dificultats que enfronten aquells que s’aïllen emocionalment. Segons ell, aquests individus “causen les ferides més grans als altres” i són la gènesi de “tots els fracassos humans”.

L’essència de l’èxit humà: empatia i comprensió mútua

Si l’empatia és la clau per al benestar social i personal, per què la subestimem tant? Potser perquè ens hem obsessionat amb l’autoimatge, hem buscat amb afany fer que els altres s’interessin per nosaltres i hem oblidat en el procés que l’admiració genuïna sorgeix de l’apreciació mútua. La recerca constant d’aprovació ens ha encegat al fet que la veritable riquesa interpersonal rau en la reciprocitat emocional.

Dale Carnegie, autor de l’influent llibre Com guanyar amics i influir sobre les persones, ho va dir de manera eloqüent: podem guanyar més amics en dos mesos interessant-nos genuïnament pels altres que en dos anys intentant fer que s’interessin per nosaltres. El reconeixement aliè no és un premi que es guanya amb artifici; és un tresor que es descobreix en l’acte de compartir, comprendre i, sobretot, de ser autèntics.