Passa endavant

Va dir Jaume Nogués des de la gespa del Toralín que “no ens podem tornar a equivocar”. I penso que té raó perquè sense l’ascens del passat cap de setmana el projecte de l’Andorra s’hagués complicat molt. No s’hauria acabat, però el risc de quedar-se atrapat a la teranyina de la Primera Federació era molt elevat.

Dit això, sort n’ha tingut l’Andorra del descens que va viure ara fa dues temporades. Sort n’ha tingut el club d’aquell xoc de realitat. Ha estat l’exemple més clar d’allò que diuen de fer una passa enrere per fer-ne dues endavant. Passar per “l’infern” de la Primera RFEF ha obligat al club a baixar al fang i, en el camí per sortir d’aquest bassal, s’ha trobat amb la gent del país. Més o menys, però amb gent que davant la Ponferradina va emplenar l’Estadi de la FAF i en la tornada van viatjar a Castella i Lleó o van seguir el partit des d’Encamp.

L’Andorra ha de seguir treballant per connectar amb la gent

En major o menor mesura, el descens li ha permès al club connectar amb una part d’aficionats que no hi eren i ha aconseguit generar una dinàmica positiva que pot ser molt potent. Ara bé, no es pot fer de dos dies festa major i per això ha de seguir el projecte de l’Andorra treballant perquè de la jornada 10 a la 20 –en els mesos de més fred– a Encamp no hi vagin només els mil aficionats fidels que sempre hi havia a l’Estadi Nacional.

“Aquest cop no ens hem sentit sols”, deia el mateix Nogués dissabte passat a la nit en una declaració que feia referència a la gent, però també a les institucions. I, segurament, aquest ha de ser el camí. El de ser capaços de trobar els espais –i no em refereixo a les instal·lacions, que també– per a cada un dels esports que hi ha al Principat. I per això cal una política esportiva que endreci l’ecosistema esportiu, però això ja són figues d’un altre paner.