L’ou com balla

Penso que aquesta tradició amb motiu de la diada de Corpus no té gaire sentit, en certes poblacions. Sembla que el costum va néixer a Barcelona fa gairebé sis segles. Amb el pas del temps, uns anys més tard s’estengué a Sitges, Vic, Tarragona, Igualada i Manresa. Hi ha qui hi veu un rerefons laic de la fertilitat. Per contra, alguns estaments eclesiàstics –sense base certa, tanmateix– s’ho fan venir bé. És ací on al·leguen una suposada referència al moment de l’elevació del Santíssim, a les misses. Jo no li veig, emperò, la punta al llapis... Tot i que em diguin que l’hòstia ve representada per l’ou i que la copa de la font que recull l’aigua esdevé el calze. La diada de Corpus era un d’aquells tres dijous lluminosos, com resa un vell adagi: “Tres jueves hay en el año que relucen más que el sol: Jueves Santo, Corpus Christi y el día de la Ascensión.” El tràfec laboral inherent a la societat actual l’han desplaçat al diumenge següent. Tal com penso que s’hauria de fer amb la gran majoria de festes religioses de l’any (tret, potser, de Nadal i Cap d’any). Una vella promesa dels governs del PP o del PSOE que mai no volen recordar. En els indrets on encara es manté situada al dijous, la gran majoria de gent aprofita per prendre’s un pont de cinc dies. Per tant, la fondària religiosa de la diada queda del tot difosa. Un altre contrasentit –dins una societat laica que reconeix la Constitució– podrien ser les processons que es fan en ple carrer. Calcant l’esquema de Sitges, es fan catifes florals d’una gran bellesa. En si, no em desagraden. Entenc, això sí, que hi hagi gent contrària a l’ús i ocupació de la via pública per temes de caràcter religiós. Des d’aquest prisma, pot arribar el dia que altres confessions demanin el mateix per a algun dels seus actes de fe. Si ho plantegen, ja veurem què passa. La finalitat bàsica de la festa no és altra que exalçar i venerar el sagrament de l’Eucaristia. Sobretot davant dels agnòstics. Els orígens s’ubiquen a la fi del segle XIII. Se situa al dijous posterior a l’octava de Pentecosta. Val a dir que, després de Roma, Barcelona i Girona van ser les primeres ciutats a celebrar-ho amb una processó (any 1320). Ha plogut molt d’aleshores ençà. Nogensmenys que més de set segles. Dit tot això, ben segur que cal replantejar-se el quid de l’entrellat. No es tracta pas de matar tot el que és gras. Mal que els pugui pesar als que defensen uns principis moralistes, fins i tot un pèl integristes, jo m’estimo més expressar els sentiments íntims, en aquesta matèria, d’una manera menys popular i més discreta. Altrament, correm el risc de barrejar temes folklòrics amb visions existencials de caire profundament interior.