Ens ataquen
No calen ovnis, ni zombis, ni extraterrestres: ens ataquen cada dia i no ens n’adonem fins que ja ens han buidat la butxaca i ens han deixat la reputació més foradada que un formatge de Gruyère. Ens ataquen amb missatges dolços, plens de promeses i carinyets digitals. De sobte reps un SMS: “Tens un paquet pendent de recollir. Paga 2,99 euros€ per confirmar l’enviament.” I tu, innocent criatura, que vas comprar un set de mitjons de gats ballarins fa tres mesos, penses: “És clar! Els mitjons!” I allà vas, a introduir la targeta, les claus, la vida sencera... I pam: et roben fins a l’últim euro i potser també la dignitat.
Ens ataquen cada dia i no ens adonem. Et roben fins a l’últim euro
Tampoc et pots refiar de les pàgines que prometen ser outlets de cadenes de supermercats. Hi tens de tot i sembla mentida el preu, però, és clar, quan fas el pagament ho fas a una pàgina polonesa i mai més tornes a veure aquell set de peses tan maco tirat de preu però tampoc els teus calés.
A Wallapop la cosa encara és més fina. “T’he pagat ja, només has d’acceptar el pagament”, diuen, però el que acceptes és un càrrec al teu compte. És a dir: hi anaves a vendre un abric vell i acabes venent la teva ànima als pirates informàtics, que riuen amb veu metàl·lica des d’un soterrani ple de cables i restes de pizza. I no parlem de les suposades enquestes de supermercats. Et prometen un iPhone 37 Pro Ultra, només per respondre si t’agrada més el plàtan o la síndria. I quan piques, et colen un virus tan simpàtic que felicita tots els teus contactes enviant-los el mateix parany. I tu, penedit, truques a cosins, tietes i persones a les quals no escrivies des de feia deu anys per dir: “No obris això, que és un engany!”
Vivim assetjats. Ens enganyen a cop de clic. I ens costa aprendre: cada any creix la llista i som més els incauts. La solució? Desconfiar fins i tot de la mare que ens envia mems. Si no vols perdre la pasta ni la paciència, recorda: quan alguna cosa sembla massa bona per ser veritat, és que no ho és. I si tens dubtes, apaga el mòbil, respira fondo i pensa: “A mi no m’atacaran [avui]!”