Hi ha algun pam de net?

Sovint penso que tinc el dret a cridar “visca l’autarquia!”. Contemplant la política espanyola, l’entorn fa pudor de socarrim. Això ja fa massa temps que passa de taca d’oli... Al capdavant de l’embolic –no us ho perdeu!– un personatge que no té ni un bri de credibilitat. Un mentider compulsiu de cap a peus. És clar que parlo del presi Sánchez. Per acabar-ho d’adobar, quan es veu acorralat, va i té la santa barra de demanar perdó. Què s’ha cregut? Fa el mateix que el rei emèrit quan el van enxampar caçant elefants. Surt a dir que li dol molt tot, però que no es tornarà a repetir. Au va! Que se’n vagin a dida tots!

No és pas que vulgui que rebenti l’entrellat, però gairebé. Malauradament, potser sortirem de Guatemala i ens ficarem a Guatepeor. My God!

La corrupció campa a tort i a dret. Tant amb governs del PP com del PSOE. Mentrestant, la casualitat aritmètica dona “poder” per remenar les cireres a les cendres que queden de l’antiga “Conveniència”. No tenen pebrots de fer-ho saltar tot pels aires exigint –tant sí com no– eleccions avançades... No fos cas que es quedessin fora del més mínim protagonisme.

Aquest estil tèrbol i podrit alimenta ments malaltisses arreu. Hom pot copsar-ne tot el nucli escoltant els disbarats i les brutícies que vomiten les boques dels tals Ábalos, Koldo, Leire, Alvise Pérez, el mateix Sánchez i l’estol de ministres (“escolanets” Grande-Marlaska, Robles, Montero, Bolaños, Alegría, Puente, Albares, etcètera) que es limiten a obeir les ordres d’una disciplina de partit vomitiva i vergonyosa. Què s’han cregut tots ells? Que ens llepem el dit?

No van jurar fidelitat a la Constitució? Diuen que és la Carta Magna. Que és un estat de dret. Hem d’aguantar, a més a més, el nyap dels aforaments, indults i altres dríblings que els permeten campar alegrement a tort i a dret, sense que mai se’ls pugui passar pel sedàs? No són justament ells els qui haurien de donar exemple màxim de puresa en tot? Esdevé repugnantment repel·lent assistir a aquest sainet pintoresc. Mentrestant, em pregunto si “la justícia és igual per a tots”... Justament, aquests dies està a punt de cloure la campanya de la declaració de la renda de l’exercici 2024. I afegeixo: “Hisenda som tots”? Evidentment, uns més que no pas altres. Aquesta “guerra” no els afecta gens ni mica.