Tot canvia… o no tant
Ens sembla que tot canvia i molt de pressa, però sovint és només un miratge. Aquests dies, alguns alumnes s’enfrontaven al Bac de francès. Després de dies dubtant entre la “Dissertation” o el “Commentaire”, finalment s’han trobat decidint si escollir Le théâtre du XVIIe siècle au XXIe siècle o Le roman et le récit du Moyen Âge au XXIe siècle. Mentrestant, altres han desafiat les PAU, marcades per l’amenaça d’un barem més estricte: es valora amb més exigència l’adequació de la resposta, la presentació, la coherència i la correcció gramatical, lèxica i ortogràfica. I tota la resta –els qui no es juguen res aquests dies– ja comencen a gaudir de la calor de l’estiu, encara tancats a l’aula, però amb la mirada posada en l’any vinent: amb el propòsit, sovint repetit, de fer-ho millor. Per als adults, l’estiu arrenca com sempre: què fem amb la canalla?, on anem de vacances? Com els joves, també ens ho repetim: “L’any vinent, millor”. La vida econòmica i política també entra en el seu cicle habitual. Es tanquen alguns temes –o s’obren, segons com es miri–, però sempre amb el regust de la repetició. Els empresaris del sector turístic continuen queixant-se per la manca de treballadors just abans d’un estiu que es preveu prometedor. I els debats polítics no s’aturen: es tanca el cas Grifols, perquè el protagonista, al final, se’n desentén. Encara no tenim clar si l’acord amb la Unió Europea ens convé o no, que ja quedem al marge de l’agenda europea. Europa té altres prioritats: l’armament, la guerra, Trump, el genocidi… Les primeres enquestes comencen a aflorar i, com si també nosaltres haguéssim de triar entre la “Dissertation” o el “Commentaire”, ja comencem a encetar debat polític. I és que, per molt que ens entestem a veure canvis transcendents, la roda gira sempre pel mateix camí. Passat l’estiu, tornarem a començar: nous propòsits, les mateixes promeses sense acabar d’entendre com, any rere any, tot canvia... perquè tot continuï igual.
La roda gira sempre pel mateix camí, encara que no ho sembli