El divorci del segle

Fa uns mesos dos dels homes més poderosos del món van fer una aliança molt mediatitzada, per no dir massa, vist com la premsa mundial se’n va fer ressò. Tot i que es tractava d’un matrimoni basat en interessos més econòmics que ideològics, semblava que aquesta parella atípica estava feta per entendre’s i que podria superar qualsevol entrebanc que la pugui fer trontollar. Aquesta associació, però, no haurà durat més de 130 dies i el que semblava el romanç del segle s’ha convertit en una baralla pública de retrets i batalletes per saber qui tenia l’ego més desmesurat. I el conflicte s’ha escalfat molt ràpidament. Tot va començar quan Elon Musk va criticar com una “repugnant abominació” el projecte de pressupost que Donald Trump anomenava un “gran i bonic projecte de llei”, a la qual cosa el president va respondre, amb la seva subtilesa habitual, que estava reflexionant sobre la possibilitat de rescindir els contractes que l’administració pública tenia amb les empreses del l’home més ric del món. I, com era d’esperar, els retrets van anar en augment i el món va poder veure, entre divertit i perplex, com dos dels homes més poderosos del planeta es barallaven com estrelles d’un reality show en un concurs de qui la diu més grossa i s’enviaven més indirectes que dues adolescents en guerra via xarxes socials.

Les indirectes de dos dels homes més poderosos del món

El problema rau en el fet que aquests dos personatges han convertit el debat públic en un circ sense animals, però amb molts pallassos, i que el ridícul, finalment, no és només seu. També és nostre, com a societat, si continuem donant protagonisme a figures que confonen influència amb lideratge i xou amb visió. El divorci Musk-Trump costarà de ser superat per altres dirigents i homes de poder, però si analitzem amb més detalls l’escenari polític de molts països, podem trobar exemples potser no tan exagerats però sí que força preocupants.