Té mèrit

Si fas cas de les reaccions d’una part de la societat, els que es manifesten per aquí o en xarxes, a Demòcrates per Andorra li queden dos telediaris. I tampoc és tan estrany pensar això. Fa 14 anys que estan al poder, estan desgastats, la crisi de l’habitatge, la crisi del creixement i els youtubers voltant amunt i avall pel país fent molt soroll amb els Lamborghinis. Fet i amanit sembla tot a mitja legislatura. Però si mires bé el quadre pot ser que la imatge que et sembla veure et porti a engany, com aquell Lincoln de Dalí que és una cosa de lluny i una altra de molt diferent de prop. Primer de tot, i potser és el més important, la construcció d’una alternativa no està resultant senzilla i l’exemple més clar és la quantitat de cicatrius que acumula Concòrdia en només dos anys. I després, i no és el primer cop que en parlem per aquí, el més difícil de tot és aconseguir compondre una foto fidedigna del que està passant i no del que ens expliquen que està passant. Uns i altres. És evident que Andorra viu un festival positiu en les dades macroeconòmiques amb plena ocupació de la població activa i amb els impostos funcionant a tot drap. I al mateix temps mai s’havia percebut (era això el capitalisme?) un risc de distància social com el que tenim ara, amb més rics i més gent que necessita ser assistida per tirar endavant. I mentre tot això passa, mentre uns brinden amb Moet surfejant la gran ona i d’altres no saben com passar el dia següent si no és amb ajudes públiques, apareix una notícia que diu que els pisos a preu assequible de Canillo no tenen candidats. No estem tan malament, doncs? Tan lluny és Canillo per no aprofitar aquesta oportunitat?

La construcció d’una alternativa no està resultant senzilla

És aquesta Andorra del 2025, la dels lloguers intervinguts i congelats pel mateix Govern responsable d’haver mirat cap a un altre costat mentre l’especulació immobiliària (tres torres més a Escaldes) va cremant tota la terra. Vivim en un lloc on hem aconseguit que una cosa i la contrària siguin veritat. Ben mirat: té mèrit.