Estratègies

Segons els experts, l’estratègia per guanyar un referèndum compta amb dues armes molt tipificades.

La primera arma que un estrateg electoral pot utilitzar per influir en el vot de la ciutadania és el vot de la por. A la gran majoria ens resulta feixuc invertir temps a entendre les propostes electorals. Ara bé, si rebem informació esbiaixada, manipulada i sovint fora de context que suggereix que el nostre statu quo pot perillar, llavors sí que reaccionem per defensar la nostra zona de confort. D’exemples en tenim en els dos corrents informatius sobre els acords d’associació. Els contraris insisteixen que ja estem bé com estem, que l’arribada de moltes lleis ens desbordarà i que els acords empitjoraran problemes com el de l’habitatge.

Els grans beneficiats dels acords seran els consumidors

Tanmateix, també els favorables als acords utilitzen aquesta eina. Recorden que Europa no acceptarà renegociacions, que es podrien perdre acords ja assolits, com les franquícies, o que podríem acabar amb un estatus similar al de Gibraltar, amb controls exhaustius de vehicles a la frontera.

La segona gran arma electoral és la butxaca. Un motiu pel qual prestem atenció a les propostes és que poden afectar directament els nostres ingressos, sigui amb promeses de benefici o amb riscos de perjudici. Un exemple clar el trobem en les eleccions generals dels Estats Units: molts vots a favor de Trump es van aconseguir prometent millores econòmiques directes, resumides en el lema America First.

La butxaca serà, doncs, la pròxima arma electoral. Els que defensen els acords ho tenen relativament fàcil: només caldrà recordar que els grans beneficiats seran els consumidors amb la lliure circulació de serveis. A tall d’exemple, es podrà contractar una hipoteca o una assegurança amb una empresa no establerta al país, prèvia supervisió dels organismes reguladors. Més oferta significa millors preus. Caldrà veure com instrumentalitzen aquesta eina els contraris als acords d’associació.