Retrat del nostre jovent
Enguany arribem a la fi del pla estadístic 2022-2025 inclòs en la llei 13/2022, per als més curiosos. I per a què serveixen les estadístiques? Doncs en principi, possibiliten quantificar la realitat i disposar dels elements que permetin analitzar-la, perquè conèixer la realitat permet actuar amb coneixement de causa i d’una manera més coherent. Aquests dies, els ha tocat als alumnes dels tres sistemes educatius del país, estudiants de secundària, batxillerat i FP amb l’objectiu d’entendre millor com viuen els joves. I encara que triguem uns dies a saber què passa pel cap del nostre jovent, de moment, ja hi ha coses positives, que contrasten amb la vox populi que domina quan ens dediquem a parlar de la generació que ens segueix. Tot i ser voluntària, la gran majoria no han tingut cap problema a dir-hi la seva i dedicar-hi gairebé 45 minuts a respondre preguntes poc habituals, però molt significatives sociològicament, com “A l’hivern fa fred a casa teva?”. Un altre aspecte positiu és que la gran majoria no han tingut cap problema a respondre una enquesta en la llengua del país, la qual cosa demostra que malgrat les estadístiques i gràcies a l’escola, el català té un bon estat de salut. Una part de l’enquesta estava centrada en temes com la salut sexual o el consum de drogues, amb preguntes una mica més personals del que és habitual. Les preguntes? Doncs coses com: “Quin mètode anticonceptiu vas fer servir l’última vegada que vas tenir sexe amb penetració?” o “En els últims 30 dies, quants porros et fumes de mitjana quan consumeixes haixix o marihuana?”. I encara que ens puguin sorprendre aquest tipus de preguntes, potser està bé fer-les per tenir un retrat dels costums del jovent en aquests temes, ja que continuen amagats en aquell armari dels mals endreços. Sigui com sigui, les preguntes no deixen indiferent ningú. I el debat està servit: és massa aviat per parlar-ne amb els joves? O potser és precisament ara quan cal fer-ho?
Les enquestes són una bona manera de matar les llegendes urbanes