La rostidora

Ja podeu buscar un monologuista dels més animals de per aquí que no li escoltareu ni un acudit sobre l’islamisme. És fàcil de comprovar. Els enfants més terribles de tots es tornen menys terribles quan es tracta de fer comèdia o paròdia amb Al·là o Mahoma. I la causa de tot plegat és el context històric al qual vam saltar tots plegats quan el 2001 uns terroristes islamistes radicals van empotrar uns avions a les Torres Bessones de Nova York. Des d’aleshores el món no envia senyals de canviar. En l’àmbit de les llibertats, l’episodi més dolorós va ser l’assassinat de 12 treballadors de la revista Charlie Hebdo. Els van matar per haver fet caricatures de Mahoma moguts per una energia similar a la del fanàtic que va estar a punt de matar Salman Rushdie. I nosaltres quan passen els crims de Charlie Hebdo ens dediquem a posar #JeSuisCharlie per tot arreu a les xarxes. Ens sentim millor així, però de #JeSuisCharlie rien de rien si això posa en risc un mil·límetre del nostre benestar. Per tant, prou d’ingenuïtat, els terroristes ja fa dies que ens han canviat la vida. I és en aquest context que la cònsol d’Escaldes-Engordany va cometre l’inexplicable error de censurar una obra en una exposició –ja muntada– sobre la censura. Rosa Gili té por que una obra d’art pugui causar una mort i així ho explica sense pensar que la culpa d’un assassinat és sempre i només de qui assassina. Poca gent hi empatitza públicament perquè, és clar, #JeSuisChalie. I la cònsol, que actua amb un personalisme preocupant, no pensa que l’obra que va fer despenjar d’una paret fa un any i mig que està exposada a Barcelona sense incidents o que fa uns anys la vam exposar a la Massana i no va passar res. I després s’embolica a demanar a la premsa que no es passi, que és tirar querosè a una foguera per apagar-la. Resumint, una cagada monumental. I també una oportunitat excel·lent per comprovar com posem la rostidora en marxa per criticar qui comet un error sense pensar ni un sol instant en el que faríem nosaltres en el seu lloc.