Confessions de Sant Agustí

Escrites al segle IV, les Confessions de Sant Agustí van més enllà de ser una obra autobiogràfica i religiosa. Encara que siguem catòlics o no, les confessions tenen avui una profunda rellevància política per la seva reflexió sobre la naturalesa humana, el poder i la relació entre l’individu i la comunitat.

Agustí distingeix entre la “Ciutat de Déu” (l’orde espiritual orientat al bé suprem) i la “Ciutat terrenal” (l’orde polític i social, sovint corromput). Políticament, això implica que l’autoritat terrenal ha de ser limitada i sotmesa a principis superiors. Aquesta idea pot traduir-se en la necessitat de sistemes de control i equilibri que evitin l’abús de poder.

Les confessions són un exercici d’introspecció on Agustí examina els seus errors. Agustí defensa que la millora personal interior de cadascú és prèvia a qualsevol implicació col·lectiva. De les Confessions se n’extreu que els líders polítics han de prioritzar el bé comú per sobre de l’ambició personal. La humilitat i l’autocrítica d’Agustí recorden que el poder no és un fi en si mateix, sinó un mitjà per servir els altres.

Lleó XIV pertany a l’orde de
Sant Agustí

La conversió d’Agustí és un procés de diàleg interior i amb Déu. En política, això suggereix la necessitat de fomentar el diàleg entre diferents visions del món.

Agustí ens recorda que cap sistema polític és perfecte, ja que està subjecte a les imperfeccions humanes. Això implica que hem de ser crítics amb les ideologies que prometen solucions màgiques i apostar per reformes graduals i pragmàtiques.

Limitacions al poder polític, ètica del lideratge, diàleg entre diferents, pragmatisme i equilibri entre llibertat individual i bé comú. Lleó XIV és el primer pontífex que pertany a l’orde de Sant Agustí. Penso que l’elecció del nou papa és una oportunitat per retrobar-nos amb uns valors que ens puguin unir i fer avançar contra la polarització, el despotisme de la tecnologia i el fanatisme actual.