El símbol del nom

Immediatament després de ser escollit, el nou Papa va revelar el seu nom: Lleó XIV. Aquesta elecció no és només un detall formal, sinó una decisió carregada de simbolisme i significat, que marca l’inici del seu pontificat.

De fet, és una tradició única al món, ja que a la resta de monarquies (es podria considerar perfectament que el Papat és una monarquia electiva), els reis i reines mantenen el seu nom, al qual s’afegeix l’ordinal corresponent en funció dels predecessors que es deien igual.

Encara que hi ha noms que s’han repetit constantment (Joan, Clement, Gregori, Benet), n’hi ha d’altres proscrits per un motiu o altre que difícilment es tornaran a repetir: Felip (així es va dir l’últim antipapa), Innocenci (qui no recorda la maldat que reflectia el retrat que Velázquez va fer a Innocenci X), Alexandre (l’últim Borgia), Pere (només ha existit amb aquest nom el primer Papa, Sant Pere), Jesús (per motius obvis)...

Què ens vol dir Lleó XIV escollint aquest nom

També en aquest cas, el nom escollit vol reflectir la seva personalitat i el missatge que vol transmetre al món. L’anterior Papa Lleó va destacar per la seva encíclica Rerum Novarum (De les coses noves), publicada el 1891, en què posava de manifest la seva preocupació per les condicions de vida dels treballadors a conseqüència de la revolució industrial. Aquesta inquietud pels més desfavorits és la que sembla que representa els valors del nou pontificat. Davant l’austeritat de Francesc, que va ser la seva ensenya en tots els àmbits, el nou Papa ha optat per remarcar la seva preocupació pels més febles, però mantenint la magnificència i pompa que històricament ha caracteritzat al Vaticà. A parer meu, deixa clara la seva intenció social, però a la vegada remarca el seu respecte per la tradició eclesiàstica.

Però també caldrà tenir en compte el que va dir William Shakespeare, encara que no es referia al Papa: “No n’hi ha prou d’aixecar el feble, se l’ha de sostenir després.”