Jornada laboral

La reducció de la jornada laboral és un tema de plena actualitat a Espanya, on es preveu implementar-la abans de final d’any. Ara, el debat també ha arribat a Andorra, impulsat pel Partit Socialdemòcrata (PS), que proposa disminuir la jornada laboral de 40 a 37,5 hores. Aquesta iniciativa ha generat reaccions diverses entre els agents socials i polítics del país.

Hi ha evidències que apunten els impactes positius que una jornada laboral més curta pot tenir en el benestar dels treballadors i en la conciliació de la vida personal i professional. Alguns estudis, fins i tot, suggereixen millores en la productivitat, la concentració i la motivació dels treballadors. Tanmateix, aquesta mesura comporta grans desafiaments econòmics i organitzatius.

La reducció s’ha d’abordar amb responsabilitat

Una de les preocupacions més destacades és el possible increment dels costos laborals per a les empreses, especialment per a les petites i mitjanes, que constitueixen el gros del teixit empresarial andorrà. A més, la reducció de la jornada pot resultar difícil d’aplicar en sectors amb una alta presencialitat, com ara l’hostaleria, el comerç o la sanitat, en què la presència física és imprescindible.

Pel que fa als treballadors, cal considerar el risc que una reducció d’hores s’acompanyi de retallades salarials encobertes per compensar els costos afegits per a les empreses, o bé d’una major pressió per assolir els mateixos objectius en menys temps.

La idea de treballar menys és atractiva i, si s’implementa amb criteri, pot comportar beneficis. Ara bé, les reduccions horàries no són mesures universals i depenen del context econòmic, cultural i social de cada país. En aquest sentit, la proposta del PS pot tenir una càrrega populista si no es fonamenta en una anàlisi rigorosa.

Per tot això, cal abordar aquest debat amb responsabilitat, amb una planificació acurada, estudis d’impacte a cada sector i un diàleg constructiu entre tots els agents socials i econòmics implicats.