Gaza: la vergonya del món lliure
Mentre Europa debat sobre quin ha de ser el pressupost en armament per defensar-se de possibles atacs, la situació a Gaza ha esdevingut una tragèdia humanitària de proporcions insuportables. La violència exercida pel govern d’Israel contra la població civil no només ha causat milers de morts i ferits, sinó que ha convertit la Franja en una presó a cel obert on la fam i la desesperació dominen el dia a dia. Davant d’aquesta realitat, cada cop més veus internacionals s’alcen per denunciar-ho, però la resposta internacional continua sent tímida i dividida. El ministre d’Exteriors francès en declaracions recents, ha acusat Israel de dur a terme una política de càstig col·lectiu inadmissible, encara que ningú gosa anomenar-lo pel seu nom, genocidi. Com se’n diu si no als bombardejos sobre zones densament poblades, on s’impedeix, a més, l’entrada d’ajuda humanitària bàsica. No es pot combatre el terrorisme matant de gana una població sencera. Tot i així, la resposta internacional continua sent tímida i dividida. Dora Bakoyannis, exministra d’Afers Exteriors de Grècia, també ha condemnat de manera explícita tant la violència com la crisi alimentària. “No podem mirar cap a una altra banda mentre infants moren de desnutrició. L’ús de la fam com a arma de guerra és una violació flagrant del dret internacional”, ha afirmat, exigint una actuació decidida de les Nacions Unides i de la Unió Europea. Aquestes opinions reflecteixen una realitat que ja no es pot amagar amb discursos diplomàtics buits. Gaza pateix. La seva població civil viu atrapada entre el foc creuat i l’absència de recursos més elementals. La comunitat internacional ha de deixar d’amagar-se darrere d’excuses i interessos geopolítics. És hora d’exigir responsabilitats i posar fi a la impunitat. No es pot parlar de democràcia, de drets humans ni de civilització mentre es permet que un poble mori de gana i sota les bombes. Si Gaza cau, cau també la nostra consciència col·lectiva.
El genocidi surt dels llibres d’història i es converteix en realitat