‘Extra omnes!’

Em té fascinat la capacitat que té l’Església catòlica per crear un hype tan gran com el que es va crear amb l’elecció del nou Papa, Lleó XIV. Que si ara el més ben posicionat és aquest, el més ben posicionat és l’altre, que si sortirà amb els colors tradicionals a la musseta, quina creu escollirà…

Una anàlisi única d’una litúrgia que dura segles, però que alhora ha estat capaç d’adaptar-se també als nous temps comunicatius per tal d’atreure l’atenció fins i tot d’aquells països que, suposadament, són laics. Vinga periodistes cap al Vaticà per veure si podien caçar algun cardenal abans d’entrar al conclave, vinga hores de tertúlia i de televisió per divagar sobre una elecció que, literalment, es fonamenta en el fet que les persones encarregades de dur-la a terme es tanquen a pany i forrellat i vinga a emetre hores de directe d’una xemeneia que només funciona un parell de cops al dia.

Em pregunto si l’Església només vol fer un rentat de cara

En tot cas, la qüestió és que des de la mort del Papa Francesc, el Vaticà va posar en marxa una política comunicativa que fins i tot els que no estem batejats, no hem fet la comunió i, en general, no creiem ens ha atrapat. Confesso que al llarg dels darrers dies vaig mirar i remirar tots els detalls que arribaven de tot el procés. Que si extra omnes!, que si els cardenals han de falsejar una mica la seva lletra, que si l’agulla del vot ha de passar per la paraula eligo que hi ha escrit a la papereta… Un conjunt d’informacions tan poc útils com els 300 tiktoks que m’acabo menjant a partir de les nou del vespre quan arribo a casa i agafo el telèfon, perquè bàsicament es tracta d’una institució, ens agradi o no, el poder real de la qual ha quedat en un terreny residual i purament institucional.

Ens agradi o no l’Església catòlica ja no té la capacitat de fer canviar el món, tot i que em pregunto realment si l’Església vol canviar el món o només vol fer un petit rentat de cara per mantenir l’statu quo.