La Franja de Gaza: 45 km2

Franja de Gaza. Quaranta-cinc quilòmetres quadrats. Dos milions cent mil habitants abans que s’iniciessin els bombardejos i la destrucció sistemàtica per part d’Israel. Ara, bastants menys. Es parla de més de cinquanta mil morts. No es xifren els desapareguts sota les runes. S’han comptabilitzat més de cent quinze mil ferits... i els grans d’aquest món callen.

Només la veu del secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, clama pau, demana que s’aturi el saqueig enmig d’un desert d’indiferència. El desaparegut papa Francesc també va mirar de fer sentir la seva veu... Però el govern d’Israel no sent res. El que, en un primer moment, deia ser la resposta a l’atemptat de Hamas del 7 d’octubre de 2023 ha pres una tal dimensió de destrucció, de crueltat, de despietat i de barbàrie que poc ha d’envejar al grup palestí. Davant tal desproporció, tal despropòsit, només se’l pot considerar com agressor. No cerca justícia ans venjança o fins i tot més: tot porta a pensar que es pretén “netejar el terreny” per repoblar!

Gràcies, Àfrica del Sud, per iniciar l’acció davant del TIJ.

Gràcies, Àfrica del Sud, per haver iniciat el procediment contra Israel davant del Tribunal Internacional de Justícia per la violació de les seves obligacions com a membre del Tractat per a la prevenció i repressió del crim de genocidi.

Gràcies per haver actuat enfront del silenci còmplice de les autoanomenades grans democràcies europees defensores dels drets humans! I ja no parlo dels EUA, que en beneeixen totes les accions!

Quantes escoles bombardejades? Quants infants morts?

Quants hospitals bombardejats? Tots. Quants metges morts?

Quants periodistes assassinats?

Quants dies sense donar accés a aliments i a aigua potable?

Quants morts per desnutrició, per deshidratació?

La Franja de Gaza, que ja tenia tot d’un camp de reclusió, ha esdevingut un camp molt semblant als de la Segona Guerra Mundial: deshumanització dia rere dia. Els criminals tenen nom, cognom. No vull ser còmplice.