Una llei garantista

Cada 27 d’abril es conmemora el dia de la signatura, per part d’Andorra, de la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat. El fet de signar la convenció i ratificar-la tota dotava les persones amb discapacitat d’una oportunitat única per poder, entre altres, tenir unes lleis garantistes per a la defensa dels nostres drets en tots els àmbits de la nostra vida i del nostre dia a dia, uns drets que se segueixen vulnerant dia rere dia per a la nostra desgràcia, ja que el fet de tenir la convenció signada i ratificada no ens garanteix res si no ve seguida d’una llei garantista per dotar-nos de la seguretat necessària per defensar i exercir els nostres drets.

Serem respectats i no humiliats, inclosos i no segregats

Es van signant acords, tractats i en el nostre cas una convenció que ha quedat coixa a falta d’aquesta llei per a la garantia dels nostres drets i en espera d’una Batllia especialitzada per fer respectar els tractats internacionals signats per Andorra pel que fa a la població amb més vulnerabilitat, i en aquest cas les persones amb discapacitat i els seus drets tot fixant sempre la mirada envers la víctima. Una vegada tinguem la tan anhelada llei, totes les persones amb discapacitat haurien de conèixer quins són els seus drets per poder identificar quan s’estan vulnerant i poder disposar de les eines necessàries per defensar-se, així com començar a impulsar l’exercici real d’aquests drets per poder facilitar la denúncia i la reparació en casos de discriminació i vulneració. Hem de trobar les claus per detectar aquestes vulneracions, així com diversos mecanismes de defensa i reclamació amb diferents models i formularis per presentar reclamacions i denúncies.

Quan tinguem la llei que ens garanteixi els nostres drets llavors potser sí que serem respectats i no humiliats, inclosos i no segregats, perquè, senyores i senyors governants, fa molt de temps que esperem aquesta llei que emani de la convenció i els seus preceptes.