Bones persones
Un dia de novembre del 1969 vaig venir. I vaig sortir de dins d’una senyora anomenada Otilia Coy, natural d’un lloc anomenat Tobarra, prop d’Albacete. Des d’aleshores els nostres camins no s’han separat gaire. Sempre he estat molt unit a la meva mare, de la qual he heretat la voluntat infatigable de voler tenir raó sempre (molt allunyada, per cert, del fet de tenir-la) i un temperament donat a aparèixer sense avisar podent perforar verbalment sense misericòrdia el diamant més pur de la galàxia. Des que el pare va tenir la mala idea de marxar sense avisar via atac de cor encara hem estat més units amb la mare. És per això que quan en una consulta, fa una mica més d’un mes, ens van dir les paraules càncer de còlon el món ens va tremolar una mica sota els peus. Quan la paraula càncer entra en una família ho fa per situar-se al centre de l’escenari.
La mare està ferma i valenta. La van operar bé. Té dies de tot i dins dels dies de tot té estones de tot. Les dues primeres nits després de l’operació vaig dormir amb ella a l’hospital. Són nits en què la son remuga entre sorolls i interrupcions de les infermeres. La segona nit vam tenir dues hores de no poder dormir i vam xerrar i riure com si fóssim en un viatge de colònies. Som els moments que passem amb qui estimem. I quan això es posa en risc patim, tant que sembla que el cos te’l recorrin roques com les que baixen per un riu de muntanya ben brau. I t’agafes fort i aguantes. I som aquí. Sabent que si ens estimem molt ajudarem la ciència a fer-ho millor.
Cada dia aixequen la persiana per intentar salvar-nos la vida
I hem sentit la necessitat, Otilia Coy sobretot, de manifestar el nostre agraïment etern a la professionalitat, empatia i amabilitat que hem obtingut aquests dies de tots i cadascun dels professionals del SAAS que ens hem anat trobant les darreres setmanes, començant pel cirurgià Miquel Casal. Som en mans de la ciència, cert, però som en mans de persones. De bones persones. I és emocionant veure com cada dia aixequen la persiana per intentar salvar-nos la vida. Gràcies.