Trump, el mirall

Donald Trump ens porta inevitablement a un moment de sacsejada, de replantejament i de mirall dels greus desequilibris amb els quals ens hem acostumat a viure.

Amb la globalització, el món va passar d’un deute moderat per sota del 100% del PIB el 1970 fins al 350% d’avui en dia. El deute actual correspon a més de 300 bilions de dòlars. Des dels anys setanta, cada crisi l’hem resolt emetent més diners a l’economia. Si la quantitat de diners en circulació creix més ràpidament que la producció de béns i serveis, els preus pugen. Amb aquesta acumulació de deute no hem fet més que perdre poder adquisitiu i inflar bombolles. Aquí està l’origen que escalfa el sector immobiliari avui en dia arreu del món.

Amb el president nord-americà, vivim una sacsejada global

Al mateix temps, vam traslladar la producció de la major part dels béns que consumim a l’altra punta del món. Un terç dels béns del món són fabricats a la Xina. Així vam inflar el consum de matèries primeres i vam entrar en una espiral de consumisme desfermat. S’estima que actualment consumim unes 13 tones anuals de materials per persona al món.

L’entrada massiva de productes agraris industrials, les polítiques europees de subvencions i les quotes lleteres van tirar els preus del mercat per terra i van destruir la viabilitat econòmica del model de granja tradicional del Pirineu, perquè el preu que rebien per la carn o la llet no permet la supervivència. Moltes famílies i petites granges que tenien cura de les nostres muntanyes van tancar. Molts pobles del Pirineu es van despoblar.

La promoció d’un individualisme desfermat ha trencat molts vincles familiars i comunitaris.

Amb la sacsejada actual dels fonaments de la globalització, tenim el repte de tornar a produir béns, no només fer informes, fer carrera política professional, burocràcia o disseny. El problema és que pel camí hem perdut oficis, sabers i capacitat de treball i vivim més individualitzats, endeutats i dependents que mai.