Trump el protector
El proteccionisme pot semblar, a primera vista, una fórmula eficaç per preservar l’economia pròpia. Ho defensa Donald Trump als EUA, tancant fronteres comercials i aixecant murs aranzelaris. Ha estat, sens dubte, una temptació per a molts dirigents al llarg de la història que, com les llaminadures, aporten el benestar endorfínic només a curt termini.
De manera més subtil, també Andorra practica el proteccionisme, blindant determinats sectors davant la competència externa. Antigament, inclús, acotant només als andorrans la titularitat del negoci, fent necessària la figura del prestanoms.
Un cas paradigmàtic és Andorra Telecom, empresa pública que opera en règim de monopoli, protegida de qualsevol competidor forà, “cum laude” del proteccionisme.
Quan es protegeix excessivament una empresa, aquesta es debilita en una falsa zona de confort. Si a això hi sumem les habituals ingerències del Govern de torn —com ara l’increment excessiu de recursos humans innecessaris—, així com l’obligada aportació del monopoli al pressupost governamental, l’empresa esdevé decadent i limitada en el temps.
Els futurs acords d’associació amb la UE han de garantir una transició ordenada cap a la lliure circulació de serveis, aportant millors preus i millor servei a la ciutadania. Això sí, amb uns períodes d’adaptació suficients perquè les empreses es puguin posicionar en aquest nou escenari com a actors enfortits davant el repte d’una economia liberal.
Cal, per tant, aprofitar aquesta oportunitat per sacsejar estructures antigues i preparar el teixit empresarial per competir internacionalment. Amb temps, amb eines, amb suport, però amb la clara intenció de sortir del niu protector.
El futur no és protegir, sinó empoderar. No és tancar-se, sinó obrir-se. Només les economies exposades a la competència real poden créixer, innovar i tenir veu pròpia en un món globalitzat. Protegir-se és propi dels oligarques, no pas de nosaltres.