Descansi en pau

La recent mort del Papa ha obert un interrogant gegant per a Andorra, especialment en un tema tan delicat com el de l’avortament. Aparentment, la desaparició del pontífex podria significar un canvi de direcció, però aquí les tradicions són més resistents que les pedres romàniques que decoren les nostres esglésies.

A Andorra, sempre hem mantingut una relació particular amb el Vaticà, sobretot en matèria de drets reproductius. Mentre Europa avança cap a polítiques més obertes, nosaltres seguim aferrats amb orgull a lleis dignes del segle passat. Això sí, tot molt coherent amb l’esperit de modernitat que tant pregonem quan viatgem pel món.

Legislar sobre la vida de les dones

Ara bé, amb el buit de poder a Roma, hi ha una remota possibilitat que els nostres polítics descobreixin que no necessitem l’autorització divina per legislar sobre temes que afecten la vida real de les dones. Però, siguem sincers, això és més improbable que trobar aparcament gratuït un dissabte al centre d’Andorra la Vella.

Imaginem per un moment que Andorra decideix fer un pas endavant: les conseqüències serien realment tan escandaloses? Potser ens hauríem d’enfrontar a debats seriosos, a polítiques responsables, deixant enrere les justificacions medievals.

Però tranquils, perquè aquí sempre hem tingut clar que avançar està bé, sempre que no canviï res realment important. Així que segurament continuarem esperant pacientment que arribi un nou Papa, que molt probablement pensarà exactament igual que l’anterior, o inclús pitjor, que pensi igual que el nostre estimat Copríncep Episcopal. Mentrestant, gaudim d’aquesta calma incòmoda, on ningú no gosa moure fitxa d’una manera definitiva i públicament per por que, efectivament, trontollin les converses amb el Vaticà. No vagi ser el cas que s’emprenyin... Al cap i a la fi, com sempre pots anar a la Seu, no passa res, oi? A Andorra ens encanta mantenir les tradicions, sobretot les més injustificables.