Societat accelerada

Vivim en una societat accelerada, en què tot sembla passar massa de pressa i la immediatesa esdevé la norma: missatges instantanis que cal respondre al moment, tendències o notícies que caduquen en poques hores, decisions urgents que no accepten cap demora o encara canvis constants, a vegades d’un minut a l’altre. Aquest ritme esbojarrat, que determina el ritme de les nostres vides, fa que es tingui la sensació que el temps mai és suficient i que caldria multiplicar les hores del dia per dos o tres per poder arribar a complir la totalitat de les nostres obligacions laborals, personals i familiars. I el problema no és només la velocitat, sinó que, a més, tenim la major part del temps la sensació que mai en fem prou, ja que els codis actuals que regeixen la nostra societat premien la hiperproductivitat i els resultats davant del descans i de l’oci que, al contrari, culpabilitzen. Segons alguns psicòlegs, aquest ritme desfrenat i vertiginós no tan sols marca el ritme al qual treballem, sinó que també com ens comuniquem, ens desplacem, pensem o vivim. I això afecta greument la nostra capacitat de connectar amb el món, ja que tot es mou massa ràpidament, les relacions es tornen superficials i la vida esdevé una cursa sense objectius precisos, en què la immediatesa ha substituït la reflexió.Els efectes de viure sempre accelerats afecten evidentment la nostra salut mental, ja que ens trobem atrapats entre l’exigència de ser eficients i l’angoixa de no tenir temps per ser-ho. Aquesta acceleració, però, troba els seus detractors, ja que són cada cop més les persones que intenten prémer el fre buscant un ritme de vida més lent i prioritzant la qualitat davant la pressió i els resultats. En efecte, i encara que pugui semblar paradoxal, hi ha una demanda creixent per a la desconnexió i el retorn a un estil de vida més saludable, allunyat del concepte de productivitat i immediatesa.

Ens trobem atrapats per l’exigència de ser eficients