Canvi de ritme

Canvi de to i canvi de ritme. Almenys és la sensació que dona el tens cara a cara que es va viure ahir al Consell General, perquè fins ara no era la tònica amb la qual es podien desenvolupar les sessions. Si fem memòria, no semblava tan boig pensar després de les eleccions generals (2 d’abril del 2023) que Concòrdia pogués optar per buscar certs acords amb Demòcrates per Andorra. En qüestions estratègiques podia semblar un win-win perquè els nouvinguts al Consell General es convertien en una formació pragmàtica –la que aconsegueix millores concretes en qüestions que podien ser cabdals per al seu electorat–, mentre que l’executiu s’estalviava una oposició del no a tot en un moment en el qual el preu del pa pujava cada cop que algú de Concòrdia parlava.

Les eleccions les guanyarà qui ho faci millor el darrer any

Fins i tot amb la majoria absoluta amb la qual el partit taronja es va trobar sobre la taula es va mantenir el to inicial dels dos partits, almenys en petit comitè, deixant sempre una porta oberta (més petita que la de l’Imaginàrium) a acords puntuals que no tinguessin res a veure amb Europa. La realitat, però, és que aquesta opció mai s’ha produït, però només amb la qüestió de l’acord d’associació el cara a cara era tan evident.

I de tot l’exposat fins ara només hi ha una cosa que realment és important: “Si fem memòria.” Superat l’equador de la legislatura comença ja una nova partida. De fet, la que fa dos anys que es juga no serveix pràcticament per a res perquè els comicis del 2027 no els guanyarà qui millor ho hagi fet els darrers quatre anys, sinó qui millor ho faci el darrer any –a molt estirar. L’electorat pensa a curt termini i per això fa flaire de canvi de ritme al Consell General.