Estàs acomiadat!

Mentre Musk es delectava acomiadant empleats federals essencials relacionats amb les armes nuclears i després tornant-los a contractar, Trump generava la mateixa confusió amb els aranzels. Primer va anunciar uns aranzels gegantins contra la resta del món basats en una fórmula simplista que només té en compte el dèficit per compte corrent amb aquell país. No es van imposar nous aranzels a Rússia i al seu amic Putin. Quan se li va preguntar per què, Trump va respondre: “Perquè Rússia està en guerra”. Però semblava oblidar que Ucraïna també ho està, i les seves exportacions als Estats Units van rebre un aranzel del 10%. No busqueu cap lògica ni justícia, perquè no n’hi ha. Però la situació encara empitjora. El resultat d’aquests aranzels desmesuradament alts: tres dies consecutius de pèrdues rècord als mercats van esborrar més de 10 bilions de dòlars dels mercats financers arreu del món. El cost de finançar el deute nord-americà s’enfilava tant que Trump es va veure obligat a cancel·lar tots els aranzels, excepte el 10% inicial, a excepció de la Xina, que s’enfronta a aranzels del 145%! Això significa que, ara mateix, el comerç entre ambdós països és pràcticament inexistent. Divendres vam saber que l’extravagant governadora republicana, Taylor Greene, va admetre haver venut les seves accions just abans que s’anunciessin els aranzels i haver-ne comprat de nou, just abans que Trump anunciés la congelació, obtenint un benefici del 30% en només dos dies. Si es demostra que el govern de Trump no només és incompetent, sinó també corrupte, esperem que alguns senadors republicans es despertin finalment. Em fa riure quan els haters que envien comentaris als meus articles, sense cap valentia, és clar, ja que escriuen amb un pseudònim, em diuen liberal a ultrança. No ho soc. Qualsevol que hagi llegit una de les meves novel·les entendria que em fascinen les finances i que respecto els governs que gestionen bé els diners dels seus conciutadans. Només dic des del 2016 que Trump és el populista més perillós que podria haver triat el poble americà i ara ha entès el món sencer fins a quin punt l’haurem de patir entre tots. No és gens clar que la Xina estigui per la tasca de perdonar-li moltes més d’aquestes polítiques nefastes, que segurament trauran com a mínim 1% de creixement a la seva economia. Ja estem exhausts i queden quasi 4 anys del seu regne.