Polítics formiga

Penso que necessitem reforçar la política de formiga, discreta i d’implicació. La política més avorrida, tranquil·la i reflexiva. La política de les persones que s’impliquen des de l’esport, l’associacionisme, els oficis o l’àmbit local. La política que fa comunitat des dels fets del dia a dia, no des dels discursos buits.

Aquí i arreu, la política grandiloqüent, personalista i polaritzant que gesticula molt en públic ens està portant a nivells preocupants de polarització i de crispació. La política que busca cridar l’atenció nodrint-se dels problemes de les persones, de les guerres culturals i de les crisis que vivim ens aboca a perdre la nostra vertadera essència i valors. Els polítics que només viuen de ser imatges públiques no ens porten a enlloc. Penso que hem d’evitar els polítics xamans. Els polítics messiànics ens volen dividir entre bons i dolents, debiliten la comunitat i es volen presentar ells com a salvadors.

Necessitem allò del dia a dia que no fa titulars

Necessitem polítics que ens expliquin amb detall la realitat i la complexitat dels problemes que afrontem. No necessitem polítics que ens donin respostes màgiques o ens tractin com a rucs. Quan patim una malaltia volem un bon metge que ens expliqui els tractaments disponibles i les probabilitats o no de cura, perquè no exigim el mateix als polítics davant dels grans reptes que tenim?

Penso que tenim un excés de política gesticulant. Ja tenim molts creadors de contingut que han fet un negoci de les guerres culturals, els polítics no han de caure en el parany de voler convertir-se en influencers, penso que els polítics han de tornar a la comunitat i al treball de formiga que no fa titulars.