‘El odio’
L’escriptor Luisgé Martín ha escrit un llibre titulat El odio, que es basa en el relat de l’assassí confés José Bretón, condemnat per la mort dels dos fills, comesa amb l’única finalitat de fer patir la dona.
Segons va comentar el mateix autor, el que ha pretès amb la seva obra és demostrar que l’odi pot portar a situacions esfereïdores, com ara els assassinats a sang freda d’uns fills amb l’únic propòsit de fer mal a la seva mare. Per aconseguir-ho, Luisgé Martín dona veu exclusivament a José Bretón, que explica amb tota cruesa com va matar els fills i què va fer amb els cossos. Segons l’escriptor, donar veu a la mare podia distorsionar el seu objectiu de transmetre l’odi en estat pur. En altres paraules, reflectir la banalitat del mal que tan bé va explicar la filòsofa alemanya Hannah Arendt.
La societat demostra que prevalen unes regles morals
L’editorial Anagrama ha decidit finalment no distribuir el llibre, encara que la justícia va dictaminar que el principi de llibertat d’expressió preval per sobre qualsevol altra consideració moral i, per tant, en va autoritzar la distribució. Efectivament, la reacció social de rebuig davant la descripció d’aquestes atrocitats, que només aconsegueix augmentar el dolor de la mare i no respecta la memòria dels nens, ha comportat que el llibre no es posi a la venda.
El gran teòric del Dret, l’austríac Hans Kelsen, va dedicar part de la seva obra a explicar la dicotomia entre Dret i Moral. Així, considerava que una acció és legal quan s’emmarca dins del que està prescrit a la llei. En canvi, una acció és moral quan és conforme a les normes que les persones tenen del bé i del mal.
La societat ha demostrat que, més enllà del dret, prevalen unes regles morals que no han estat imposades pels jutges, sinó per una reacció espontània que acredita que, per a una gran part de la ciutadania, hi ha límits que no es poden traspassar. En la meva opinió, una bona decisió judicial i una millor resposta social.