Congestió viària

Andorra Recerca + Innovació (AR+I) ha actualitzat el model nacional de mobilitat amb dades recents dels desplaçaments dins del territori. L’estudi evidencia un increment del flux de vehicles, amb augments d’entre el 5% i el 15% durant les hores punta, als punts més transitats. Aquestes xifres superen àmpliament el límit del 2,4% de creixement respecte al 2021, que AR+I indicava per no augmentar la congestió ja existent a la xarxa, incloent-hi la posada en marxa del nou vial de la Massana. Les conclusions de l’estudi posen de manifest la necessitat de frenar aquesta tendència i apunten algunes mesures, com ara augmentar la freqüència del bus, promoure el vehicle compartit o impulsar el teletreball. A més, l’estudi aspira a orientar decisions urbanístiques i planificacions d’infraestructures.

La mobilitat és un indicador de sostenibilitat

Aquest diagnòstic només confirma una tendència que molts conductors experimentem cada dia. Les propostes per frenar la congestió són benintencionades, ja que cerquen reduir el nombre de vehicles a la xarxa viària. Però, la seva aplicació requereix temps i, sobretot, canvis d’hàbits que no s’assoleixen d’un dia a l’altre. La iniciativa del bus gratuït va ser una mesura valenta per fomentar el transport públic i amb resultats positius, però no ha estat suficient per descongestionar la mobilitat interna.Aquesta situació s’agreuja pel fort creixement demogràfic del país: entre el 2020 i el 2025, la població total registrada ha augmentat en més de 10.000 persones, una xifra que complica la implementació de polítiques efectives per gestionar l’impacte del trànsit.

Fins que els responsables polítics no entenguin que calen mesures estructurals i que la solució passa per decisions urbanístiques valentes, coherents i a llarg termini, més valdrà que ens carreguem de paciència per circular pel país. La mobilitat no és només una qüestió de trànsit: és un indicador clar de sostenibilitat, qualitat de vida i visió de futur.