Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

La meva àvia no ha estat mai una cuinera d’aquelles de fer grans guisats. Només fideus a la cassola, unes llenties brutals i el caldo de Nadal que encara espero que m’ensenyi a fer. No posa gaires esperances en mi perquè jo soc dels que volen que tot arribi ràpid. Això de fer xup-xup no ho preveig. Microones dos minuts i a taula.

Som a menys de dos mesos perquè els Jocs dels Petits Estats es posin en marxa. No sé com està la cassola, però sí que és clar que la cosa hauria de començar a fer xup-xup perquè l’oportunitat –i la inversió– són prou considerables perquè aquest esdeveniment no passi per davant nostre i que en marxar quedi la sensació que s’ha perdut una oportunitat. És imprescindible que tots els actors implicats aconsegueixin engrescar el país per evitar situacions com les dels Jocs del Mediterrani de Tarragona d’ara fa uns anys, amb graderies buides i una cosa més que descafeïnada.

Els Jocs no han de marxar amb la sensació d'oportunitat perduda

Els Jocs dels Petits Estats haurien de suposar un punt d’inflexió pel que fa a la concepció que té el país avui en dia de l’esport. Entendre que les inversions públiques que es fan per tenir esportistes i clubs al màxim nivell no són un regal, ni tampoc per complir amb l’expedient, sinó que són una inversió de màxim valor per al país. Especialment, quan un esdeveniment esportiu es produeix al nostre territori hauria de servir per fer-nos obrir els ulls i fer-nos veure les oportunitats que dona el món de l’esport –sigui aquest el que sigui.

No cal emmirallar-se amb els Estats Units de Los Angeles 2028 o la França de París 2024. Sinó que potser la referència hauria de ser la de Mònaco del 2025 amb presència a l’Eurolliga, la Ligue 1 i la Champions. No dic que cal un equip en aquestes competicions, però sí que defenso que països similars a Andorra troben en l’esport una porta al món enorme. Cal recuperar l’Andorra que torna a somiar d’acollir esdeveniments esportius del primer nivell que lliguin amb un relat de país que mira cap al futur i no s’enquisten en el passat.

tracking