Andorra i el tren europeu

Les recents polítiques comercials dels Estats Units, sota la presidència de Donald Trump, han intensificat les tensions amb la Unió Europea i el Canadà. L’aplicació d’aranzels del 25% a les importacions d’acer i alumini, així com als vehicles fabricats fora dels EUA, ha provocat una resposta ferma per part de la UE, amb represàlies de 26.000 milions d’euros.

Aquest context ha impulsat el Canadà a replantejar aliances, acostant-se més a Europa. Ottawa i Brussel·les negocien projectes conjunts en defensa, com la participació canadenca en avions de combat europeus, reforçant els llaços transatlàntics i inclús explorant obrir la porta a una major integració del Canadà amb la Unió Europea.

Andorra ha de valorar pujar o deixar passar el tren europeu

En aquesta nova configuració geopolítica, Andorra ha de reflexionar sobre la seva posició respecte a l’Acord d’Associació amb la UE. La no ratificació podria relegar el país a un segon pla en l’agenda europea, especialment davant altres prioritats com els Balcans o el mateix Canadà. Brussel·les no esperarà eternament, i perdre aquesta oportunitat podria dificultar futures negociacions.

Històricament, Andorra ha crescut amb la complicitat, proximitat i col·laboració amb Espanya i França. Però en un món econòmic cada cop més interconnectat i canviant, és indispensable ampliar les aliances i integrar-se en mercats més amplis.

L’Acord d’Associació amb la UE no implica renunciar als vincles tradicionals, sinó més aviat aprofitar-los com a ponts per accedir al mercat únic europeu, enfortint així l’economia andorrana i fent-la més resistent davant les fluctuacions globals.

En definitiva, el futur d’Andorra a Europa depèn de la capacitat de prendre decisions estratègiques en moments clau. El tren europeu està en marxa, i és responsabilitat d’Andorra decidir si hi puja o el deixa passar, amb les conseqüències que això comportaria per al seu desenvolupament econòmic i social.