Promoció en l’acord amb la Unió Europea

Fa dies ja que sentim les veus autoritzades dels detractors de l’acord d’associació amb la UE queixar-se de la quantitat ingent, segons ells, de fons públics destinats a la seva promoció. En veure aquestes declaracions, jo em demano si un Govern que ja fa una dècada que negocia un acord i, quan tots els governs des de fa més de dues dècades han apostat per aquesta via d’aproximació i col·laboració amb la UE, que ara el Govern actual s’hagués d’inhibir pel que fa al suport a l’acord. A parer meu, seria surrealista que, a hores d’ara, i amb tot l’històric i recorregut d’aquesta negociació, el Govern hagués de quedar neutre pel que fa al suport a l’acord.

No hem de confondre la desinformació i quedar neutres. La responsabilitat del Govern és la d’informar, de la forma més entenedora possible, la ciutadania, perquè pugui realment valorar i decidir, respecte d’aquesta transcendental presa de decisió. Cal posar tots els mitjans necessaris perquè els ciutadans sàpiguen què implicaria dir sí o no a la consulta. El Govern té l’obligació de vetllar perquè tots els ciutadans que hagin d’exercir el vot a favor o en contra de l’acord tinguin el coneixement necessari de la seva totalitat i del que implica a curt, mitjà i llarg termini ratificar o no aquest acord.

Així doncs, i davant d’un moment tan transcendental com aquest, amb una presa de decisió que segur que condicionarà l’esdevenir d’Andorra per als següents decennis, qualsevol despesa vinculada amb la deguda informació al ciutadà és necessària. Seria inimaginable que el Govern es quedés al marge de facilitar el degut coneixement de l’acord a la ciutadania. No informar seria una irresponsabilitat manifesta.

Ara bé, si el que pretenen els detractors de l’acord és que el Govern només hagi d’informar d’aquells punts menys favorables i passar per alt els punts més favorables de l’acord, pel que fa als interessos d’Andorra, això seria desinformar o mal informar. Cal posar tota la teca damunt la taula i exposar-la de tal manera que sigui comprensible i a l’abast de tothom, i és per aquesta raó que des de la secretaria d’Estat d’Afers Europeus, i també des del Pacte d’Estat, es contracten de forma transparent aquells professionals que són capaços de fer passar la deguda i certa informació als col·lectius que conformen la totalitat de la ciutadania. Agradi o no als detractors de l’acord, aquest és el deure de qualsevol Govern al capdavant d’un Estat. Deixem-nos, doncs, d’estar de si es destinen o no fons públics en les eines d’informació, que és evident i necessari que s’hi destinin, i focalitzem-nos més a informar de la millor manera tots aquells que haurem de decidir sobre el futur de l’acord.