‘Kit de supervivència’

És, sens dubte, la nova tendència primavera-estiu. Ara que els governs europeus ens recomanen tenir un kit de supervivència a casa, he decidit que ja no em compraré sabates noves aquesta temporada. Hem d’actuar amb previsió. Llançar-nos a la compra d’un lot de llaunes de tonyina i cigrons, una ràdio amb maneta i 20 litres d’aigua embotellada, que quedaran molt decoratius al passadís. M’encanta quan la política es fusiona amb el bricolatge postapocalíptic. Segons les autoritats, hem d’estar preparats per a... què exactament? Talls de llum, ciberatacs, invasions d’ossos radioactius? No queda clar. Però tu prepara’t, eh... Que després ve el col·lapse de la civilització i tu sense piles. Ja he somniat dues vegades que soc l’heroïna de Mad Max, amb la cara pintada cridant: “Valhalla!”

Les farmàcies ja no disposen de iodur de potassi

Els alemanys han marcat tendència. Ens porten anys d’avantatge en això de viure amb ansietat preventiva. I com que Europa és com el pati de l’escola, ara tots els governs volen fer el mateix. “No sigueu alarmistes”, diuen, mentre ens fan llista: farmaciola, llanterna, documents en una bossa hermètica i, per descomptat, aliments per a dues setmanes. Amb data de caducitat preferiblement posterior al final del món. Si no ho heu intentat encara no us molesteu, les farmàcies ja no disposen de iodur de potassi...

Mentrestant, hem d’intentar encaixar tot això en un pis de 70 metres quadrats. Potser ho podem guardar al balcó, al llit plegable o, millor, substituint la planta del saló per una pila d’aigua Evian. L’important és sobreviure amb classe. I si realment tot va tan malament, qui ens diu que no acabarem intercanviant galetes de civada per carregadors de mòbil en un mercat negre improvisat al replà? En fi, que si l’objectiu era tranquil·litzar-nos, no sé si ho han aconseguit. Però jo, per si de cas, he començat a entrenar per obrir llaunes amb les dents. Mai se sap.