Res de bo

El tema està encarrilat. La deriva del país demana saba nova i ja està tot parlat amb els poders fàctics. Seré el pròxim cap de Govern. Les eleccions seran un tràmit perquè trobarem la manera d’arreglar-ho perquè la majoria em voteu. El partit tant hi fa, ja el trobarem. A la campanya començaré dient que cal un canvi radical de tots els vicis que té l’Estat (tampoc us acabaré de dir quins són) i quan em toqui concretar faré un gir gatopardià per dir que tot canviarà perquè tot quedi igual. I el dia que em votis, siguis ric o pobre, ho faràs convençudíssim. I quan entri faré un consell de ministres paritari amb majoria absoluta de gent que em cau bé i que em serà lleial. Encara que no serveixin per a res més que per fer-me sentir bé jo els posaré de ministres, secretaris d’Estat, directors... i tindré un munt d’assessors. Recuperaré la idea de fer els Jocs Olímpics d’hivern aquí amb el trampolí olímpic de Xixerella com a instal·lació estrella. Per moments la legislatura serà un desastre però l’estructura de l’Estat, que camina més sola del que sembla, m’anirà salvant i en el darrer any de mandat trobarem petroli a Arcalís i tot s’arreglarà definitivament.

Ara seriosament.

L’altre dia un amic em va dir que em presentés a cap de Govern. Òbviament, feia broma. El tema és que vaig pensar en els que hi ha ara. O manant o intentant-ho. I sense estar d’acord en tot amb uns i altres vaig pensar com els hem convertit en culpables preventius de tot pel fet de posar-s’hi. Val per a qualsevol càrrec de responsabilitat o exposició. Esperem que algú s’hi posi per tirar-li tones de merda a sobre. S’ho mereixi o no. Potser 10 segons abans de posar-s’hi ens semblava la millor persona del món, però un cop s’hi posa és detestable, corrupta i només pensa de robar. D’aquí el disbarat de relat que us feia per començar la columna i que potser, per desgràcia, molts poden trobar versemblant.

I sabeu què? Que d’això, i el món fa dies que ens està donant molta informació, no en traurem res de bo.