Màrqueting 2.0

Avui en dia totes les empreses que volen ser competitives utilitzen tècniques de màrqueting, ja que ideen un producte, el desenvolupen, en fixen el preu, decideixen com fer-lo arribar al consumidor i, sobretot, reflexionen sobre com mantenir l’interès d’aquest darrer davant d’articles semblants de la competència. Satisfer el client i promocionar el producte resulten ser, doncs, dos dels principals objectius del màrqueting. Si ens demanessin què entenem per satisfacció del consumidor, la major part de nosaltres contestaria el bon tracte rebut per part de l’empresa, la qualitat del producte, el preu, si acontenta les nostres expectatives o si aporta un valor afegit. I crec que en cap cas la nostra resposta es basaria en el fet d’haver estat maltractat o d’haver-se sentit violentat o incòmode per part del venedor. No obstant això, i tot i que pot semblar totalment irracional, darrerament algunes empreses basen les estratègies comunicatives en el fet que la satisfacció del client passa pel seu maltractament, i la tècnica de  màrqueting que utilitzen dona els seus fruits. I un exemple d’aquesta nova estratègia el tenim ben a prop. Es tracta d’una petita creperia cèntrica en la qual el propietari filma i difon via xarxes socials alguns dels intercanvis sarcàstics i irònics que té amb els clients (per exemple, contestar a una persona celíaca que només fa creps per a persones normals i no per a anormals o discutir amb un client que demana de ser atès en català). I l’estratègia funciona, ja que alguns dels vídeos penjats han arribat a tenir més de dos milions de visualitzacions i han permès atraure nombrosos clients que volen viure una experiència única i viral (només cal mirar la cua al carrer a partir de les 17 hores). Personalment, no és que no entengui aquesta estratègia de màrqueting, que sembla molt efectiva, el que no entenc són els consumidors que fan que sigui possible.