On dormir?

Celebraven fa pocs dies a Espanya que les mesures que s’han aplicat des de fa uns anys a l’Estat veí del sud han suposat la reducció dels preus dels lloguers. Un titular que es podria interpretar de moltes maneres agafant les mateixes dades que s’han fet servir per arribar a la conclusió eufòrica de l’executiu liderat per Pedro Sánchez.

Seria absurd entrar al debat sobre si el topall del lloguer o qualsevol altra mesura que s’hagi aplicat o s’hagi proposat aplicar té sentit o no. Encara menys sentit en una columna que no dona per a gaire profunditat. Però el que sí que és una evidència és que cap de les mesures que s’estan aplicant busquen pal·liar la situació a llarg termini. M’explico. El debat bàsicament s’està centrant a com ho fem per abaixar els preus dels lloguers a curt termini, però en cap cas hi ha un debat profund sobre com topen el dret a l’habitatge digne i el dret a la propietat privada. La qüestió fonamental en aquesta problemàtica és preguntar-nos si en el mercat immobiliari es pot permetre fer tot el negoci que vulguem no tan sols ara, sinó en qualsevol moment. Posem exemples: en el negoci de la medicina, no tot s’hi val. En el de l’educació, tampoc. Tampoc en el negoci de l’electricitat en el cas d’Andorra.

Ningú prohibeix, per contra, vendre una poma a cent euros o vendre aire d’Andorra a preus una mica excessius per al meu gust –tot i que reconec que jo soc dels que compren Solan de Cabras. En certs espais el lliure mercat és lícit, la pregunta és si en el mercat immobiliari també. Evidentment, podran dir que la congelació dels lloguers o la limitació dels preus són mesures que precisament limiten aquest negoci. Ara bé, algú dubta sobre què passarà quan es descongelin els lloguers? Igual que hem entès que fumar en un lloc tancat no té ni solta ni volta, algun dia ens hauríem de plantejar quin és el negoci que s’ha de poder fer amb el lloc on dormim.