El diable sobre rodes

Les carreteres i rotondes d’Andorra s’han convertit en el nou esport extrem per a conductors. No fa falta cap circuit de motos o cotxes de competició quan pots viure l’experiència d’intentar sobreviure a una rotonda, on autobusos i camions es comporten com autèntics gladiadors de l’asfalt. També pots temptar la sort si decideixes avançar un autobús que es troba estacionat en una parada d’aquestes del mig de la calçada. Perquè una cosa és que tinguin preferència, hi estem d’acord, però una altra ben diferent és que si els estàs avançant tinguin dret a passar-te per sobre.

De fet, no sé si sereu de la mateixa opinió, però darrerament només em trobo conductors d’autobusos que prefereixen morir abans de cedir el pas o demanar perdó.

No és exagerat afirmar que circular per una rotonda pot ser més perillós que participar en una cursa de la Fórmula 1. Els vehicles més grans no tenen cap problema a bloquejar el pas dels altres, i l’únic que et queda per fer és aturar el teu vehicle i deixar que passin pel mig dels dos carrils de la rotonda.

Per a molts conductors, la rotonda és una mena de zona de guerra on es lluita per la posició i, qui sap, potser fins i tot per la integritat del teu vehicle. Els grans semblen veure el trànsit com un joc en què les regles estan fetes per ser ignorades. Les maneres de l’amabilitat es perden en l’aire i la idea de cedir el pas queda relegada a una utopia llunyana.

Així, la paciència dels conductors més petits es posa a prova cada dia, mentre que els conductors de camions i autobusos continuen gaudint d’una impunitat gairebé mítica. És clar que, al final, els habitants del país ja saben que no es pot esperar gaire més d’una infraestructura pensada per a un altre tipus de trànsit. Potser la solució no passa per canviar el comportament dels conductors, sinó per crear noves rotondes més grans, on els camions i autobusos tinguin una zona pròpia i deixin de jugar a ser els protagonistes dels nostres pitjors malsons a l’asfalt.