Pas enrere de 100 anys!

La humanitat, en qualsevol dels seus aspectes, mai no ha avançat en línia recta, ininterrompuda i constant, tot al contrari, ha estat un seguit de moments més o menys aguts seguits d’altres de paràlisi o fins i tot de retrocés, abans de tornar a agafar ímpetu i avançar vers un nou escull, ja sigui per raons fruit de la naturalesa o dels mateixos humans. Tots sabem que les idees no avancen de manera igual en tots els territoris degut en gran part a condicions diferents de desenvolupament o de cultura. Recordem, per exemple, que certs grups humans, per raons religioses, no accepten els benfets de les transfusions sanguínies. Crec que, en l’àmbit de la política (manera d’obrar en els afers públics, governança dels pobles), ens està tocant viure un esperpèntic temps de retrocés. Només en recullo dos moments il·lustratius que pinten una mateixa manera de fer: les trobades Trump-Putin i Trump-Zelenski. Ambdues es poden resumir amb els versos que inicien la faula de La Fontaine Le loup et l’agneau: “La raó del més fort és sempre la millor”. No és altra manera d’entendre la política que la d’Europa al llarg dels segles: la que va portar el Vell Continent a la Primera Guerra Mundial, primer i, com que encara no se n’havia après, a la Segona el 1939! Després de la barbàrie, es va començar a cercar fórmules capaces d’ordenar altrament les relacions internacionals. Ja n’hi havia hagut d’altres, d’intents, però cal admetre que les normes instaurades en aquell moment han procurat 70 anys de pau i prosperitat a una part important del planeta. Com per tirar-ho tot per la borda en un tancar i obrir d’ulls! Cal constatar, tanmateix, que amb poques setmanes s’ha fet un pas enrere de més de 100 anys i s’han escombrat d’un revés de mà la carta de les Nacions Unides signada a San Francisco el 26 de juny de 1945 obviant les mínimes regles de dret internacional. Putin i Trump n’han llegit mai, només, el preàmbul? “Nosaltres...”