Microplàstics

Fa molts anys que la comunitat científica ens adverteix de l’expansió de microplàstics en el medi ambient, tant als oceans, als rius, als sòls com fins i tot a l’aire que respirem. Aquestes petites partícules de plàstic, generalment de menys de cinc mil·límetres de diàmetre, s’han convertit en poc temps en una de les més grans preocupacions mundials a causa de l’impacte negatiu tant en els ecosistemes com en la salut humana.

Si en un primer moment els estudis van mostrar com la presència d’aquests elements afectava de forma significativa el medi aquàtic, ja que eren ingerits per organismes marins i s’incorporaven d’aquesta manera a la cadena alimentària, la recerca més recent mostra resultats molt més preocupants, advertint que aquests minúsculs fragments de material també es poden trobar en el cos humà.

En efecte, s’han detectat aquesta darrera dècada traces de microplàstics en diversos òrgans vitals humans, així com en punts essencials del cos humà, com ara el corrent sanguini, la llet materna, el cervell o els testicles. I, si tenim en compte que els estudis més recents indiquen que la quantitat de microplàstics que es poden trobar al cos humà està augmentant de forma alarmant, podem veure com el problema s’està tornant un fenomen totalment incontrolable. Tot i que encara no es coneixen els efectes a llarg termini que poden provocar la concentració d’aquests microplàstics al nostre cos, tot apunta que contenen substàncies tòxiques que podrien generar malalties diverses. No es tracta, però, d’un problema totalment irreversible, ja que per reduir la presència d’aquests materials caldria, entre altres mesures, reduir l’ús dels plàstics d’un sol ús i millorar els sistemes de reciclatge i de gestió de residus. Però decisions com la del president americà de reintroduir les palletes de plàstic per a les begudes als EUA semblen totalment incoherents en relació amb la problemàtica.