La ignomínia de Trump

Com va dir l’escriptor anglès Thomas de Quincey, es comença perpetrant un assassinat, després es treu importància a un robatori, més tard un s’entrega a la beguda i s’acaba per no anar a missa els diumenges. Aquesta frase, extreta del seu llibre L’assassinat com una de les belles arts, una obra mestra de l’humor negre, serveix per il·lustrar també, amb ironia, el que està passant al nostre voltant des que Donald Trump va guanyar les eleccions als Estats Units.

Efectivament, sense cap mena de pudor, l’actual president va començar per denunciar una manipulació infundada de les anteriors eleccions, en què va perdre davant de Joe Biden. Seguidament, va promoure un cop d’Estat del qual ha sortit indemne gràcies a la decisió d’un Tribunal Suprem que va decidir per majoria que un president, recordem que en aquell moment encara ho era, no pot ser jutjat pels seus actes, siguin o no delictius. Cal remarcar que la majoria dels magistrats van ser nomenats pel mateix Trump. No content amb això, també es va permetre desviar fons per pagar suborns, per la qual cosa va ser condemnat, però sense cap efecte perquè en aquell moment ja tornava a ser president.

Una vegada escollit de nou, pretén acabar amb la guerra a Ucraïna eliminant Zelenski i lliurant part d’aquest país a Putin, un autòcrata sanguinari que ara resulta que tenia raó en començar-la. També ha proposat buidar Gaza per convertir-la en un destí turístic de luxe mentre els seus habitants haurien d’emigrar a altres països veïns.

Això sí, tots aquests disbarats, i els que vindran, sempre van precedits d’una invocació constant a Déu, tot i que aquest personatge només rendeix culte al poder i als diners, menyspreant els més elementals principis de l’humanisme cristià.

Els Estats Units han decidit qui n’ha de ser el president, però Europa hauria de reaccionar immediatament i fer front a aquesta ignomínia en nom dels valors de la cultura occidental.