El perill de les pantalles

Tornem a sentir campanes sobre la prohibició dels mòbils a l’escola, però, de fet, ja fa anys que el seu ús està prohibit als centres escolars, encara que acabi sent una lluita contínua aconseguir que els infants i adolescents deixin anar aquesta pseudoprolongació del seu braç.

I el problema no és només a l’escola; els pares tenen una batalla, gairebé perduda, contra aquell regal que li van fer al seu infant per allò de saber on era. La qüestió preocupant, més enllà de la dependència dels menors, i no tan menors, a les pantalles, són les conseqüències en la salut d’aquests infants. L’altre dia, un neuròleg em comentava que el seu fill de 2 anys només veu les pantalles quan parla, un cop per setmana, amb els seus avis, que viuen a fora; és a dir, un parell de minuts a la setmana. Això em va corroborar l’angoixa que sento quan veig un infant de mesos o pocs anys amb un mòbil entre mans, que em fa mal al cor. No entenc per què si protegim els infants contra els perills que els envolten, no els protegim també contra les pantalles.

Ja fa anys que està demostrat que l’ús de la tecnologia produeix greus complicacions i afecta el desenvolupament intel·lectual dels infants, i només calen 30 minuts al dia davant d’una pantalla perquè això passi. Haurem d’esperar que aquests infants arribin a l’escola per allunyar-los del perill de les pantalles? I què passa amb els adolescents? Durant l’adolescència continua el desenvolupament socioemocional, un procés a través del qual les persones aprenen a entendre i gestionar les emocions. A més dels problemes de salut física pel fet de no dormir les hores necessàries per efecte de la llum de les pantalles i que impedeix que el cervell es netegi durant el descans de la nit i regeneri el sistema immunitari. Tots, dins i fora de l’escola, hem de combatre els perills que comporta l’ús de les pantalles. I, si no ho teniu clar, aquesta nit canvieu el mòbil per La fabrique du crétin digital, de Michel Desmurget.