Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

Des de l’arribada de Donald Trump a la Casa Blanca la mítica frase dels tertulians que diu que “s’està canviant el tauler de joc a mitja partida” s’està fent realitat. Bàsicament, perquè al president dels Estats Units li vindria a importar relativament poc qualsevol tauler, qualsevol joc o qualsevol cosa. Ell fa via i qui dia passa, any empeny. I com ja he dit en més d’una ocasió podem pensar que el que passa a l’altre cantó de l’Atlàntic afecta poc Andorra, però us imagineu per un segon que ara Donald Trump es posa entre cella i cella comprar el Principat? Vaja, Groenlàndia ja està en el punt de mira del republicà i Gaza passarà a ser un resort turístic si res no li ho impedeix.

Hi hauria una part positiva d’una annexió americana d’Andorra. L’avinguda Meritxell seria el nostre passeig de la fama. Tindríem gratacels com a Nova York i potser arribarien al país els Andorra Red Sox. Dona cert glamur el fet de parlar en anglès i de tant en tant ens visitaria Trump acompanyat d’Elon Musk al més pur estil Bienvenido Mr. Marshall.

Diu Zizek que “és molt més fàcil imaginar-te el final de tota la vida a la Terra, que no pas intentar un petit canvi en el sistema capitalista”. I també diu el filòsof que “el veritable poder no necessita arrogància; sinó que t’enlluerna en cintes de seda i intel·ligència”. I ho remato amb una altra cita seva: “Vivim temps estranys en els quals som induïts a actuar com si fóssim lliures.” Les negociacions sobre Ucraïna ja han deixat clar que Europa està perdent quasi tot el pes internacional i a partir d’aquest fet hi poden haver dues opinions. La primera: per què volem un acord amb la UE si ja no té pes? La segona: si Europa ja no té pes internacional, què pot fer una Andorra totalment aïllada?

No ho sé, el que sí que tinc clar és que hauríem de començar a fer un balanç per saber quin preu posem al país. No sigui que Musk ens faci una oferta i se’ns escapi de les mans per no estar preparats.

tracking