Andorra, la Seu

Andorra està desbordada, arribant als límits del seu creixement. Independentment de les reformes internes per millorar el seu model econòmic, és una realitat que a Andorra ja només li queda el seu entorn transfronterer per desenvolupar-se.

Alhora, a pesar d’un impacte econòmic positiu, la comarca de l’Alt Urgell pateix les conseqüències del desbordant creixement andorrà: pisos pastera, preus elevats de l’habitatge o empitjorament de la qualitat de vida. A més, l’Alt Urgell té un dèficit de serveis públics que no li permeten créixer amb població.

Davant d’aquesta situació, es pot continuar igual sense cap mena de col·laboració formal o es pot començar a treballar en un ambiciós projecte conjunt amb igualtat que permeti un desenvolupament ordenat i sostenible.

Penso que caldria establir una zona periurbana entre Andorra i la Seu d’Urgell que abordi tots els aspectes de la zona. Per una banda, la comarca de l’Alt Urgell s’hauria d’obrir a rebre ordenadament habitants i inversió d’Andorra. De l’altra, Andorra s’hauria d’implicar més en la zona, sobretot invertint i col·laborant amb els serveis públics de l’Alt Urgell.

Tots els actors de la zona periurbana podrien fer inversions publicoprivades amb habitatge social de lloguer que permeti un rendiment moderat als inversors (per exemple, a la zona de l’horta del Valira de la Seu d’Urgell). Així mateix, es podria establir un polígon industrial a Organyà, amb una zona logística i de règim especial duaner per a empreses Andorranes. També, Andorra podria invertir a l’Hospital de la Seu. Andorra també podria establir un nou centre d’ensenyament del català a la Seu d’Urgell per a nouvinguts. També, es podria col·laborar amb els productes agrícoles i ramaders de la zona, obrint noves oportunitats de comercialització a Andorra i oferint l’escorxador andorrà a pagesos urgellencs.

D’una banda, Andorra està desbordada sense espai. De l’altra, l’Alt Urgell necessita serveis públics. Per què no col·laborar cercant un guanyar-guanyar?