Limitar l’excés de turisme (I)

Darrerament moltes ciutats o països comencen a reflexionar sobre com limitar l’overtourism o, dit en altres paraules, l’impacte del turisme en un lloc determinat que influeix de forma negativa i excessiva en la vida dels ciutadans que hi resideixen així com en la qualitat de les experiències viscudes pels mateixos turistes, que arriben a considerar com una molèstia l’alt nombre de visitants. I a Andorra això passa, i sovint: cues quilomètriques d’entrada i de sortida del país, zones del nostre país transformades en una mena de parc d’atracció que atrauen un turisme massiu sense tenir les estructures necessàries per acollir-lo, manca de places d’aparcament, xarxa viària insuficient, etcètera. Aquests problemes encaixen perfectament amb la definició que us acabo de donar, ja que suposen una molèstia tant per als mateixos ciutadans del país com per als turistes, tot i que de forma diferent. Per contrarestar aquesta problemàtica, el nostre govern ha anunciat aquesta setmana que estaven estudiant la possibilitat d’implementar una taxa turística per a tots els visitants del nostre país que no hi pernocten. Possible mesura per limitar l’excés de turisme (ja que crec que queda clar que el país no en pot assumir més), però mesura que podria ser una arma de doble tall, i que finalment ens podria ser perjudicial. Imagimem-nos que els nostres veïns decideixin també imposar una mesura semblant i que cada vegada que un cotxe andorrà passi la frontera hagi de pagar un impost. Seria una mesura recíproca però molt lesiva per als residents al país, ja que no tenim les mateixes possibilitats de desplaçament que els nostres veïns tenint en compte la superfície del Principat. Cal cercar altres solucions per limitar el turisme a Andorra, però sense influir de forma negativa en un dels pilars de la nostra economia, que és el comerç. Es tracta d’una tasca complexa, gens fàcil, però que no es pot limitar a la imposició d’un impost per als nostres visitants.