Lectures amb ànima

La setmana passada sorgia la notícia de la mort de set cooperants de l’ONG World Central Kitchen del conegut xef José Andrés. Malauradament, no han estat els primers en l’actual conflicte entre Israel i Gaza. Segons Metges Sense Fronteres, ja són 208 els cooperants morts en aquests sis mesos. I tot i que poden semblar pocs (si ho podem dir d’alguna manera perquè no n’hi hauria d’haver cap) entre els més de 30.000 civils morts en aquesta guerra (que tampoc hi haurien de ser), els efectes que tenen aquestes morts són importants. WCK i altres ONG que subministraven un àpat calent diari als palestins desplaçats al sud de Gaza han deixat de treballar-hi amb els efectes que això té en la població civil, que es troba en una situació alarmant de vulnerabilitat.

Per molt que en aquest cas s’hagi reconegut que va ser un error, involuntari o un cúmul de males decisions, ells ja no hi són i l’ONG ja no pot continuar alimentant amb seguretat les famílies de Gaza, contravenint el que estableixen les conegudes com a lleis de la guerra, o sigui, el Conveni de Ginebra i els seus protocols addicionals.

I què diuen aquestes lleis? En resum, el Dret Internacional Humanitari vol protegir els qui no prenen part en una guerra, com la població civil, el personal sanitari o els treballadors humanitaris, o els que ja no poden lluitar, com ara ferits o presoners. I inclou que els treballadors sanitaris, els seus vehicles i els hospitals dedicats a tractament humanitari no poden ser atacats. S’hi considera crims de guerra els atacs a la població civil i s’obliga que es permeti l’ajut que necessiti la població civil, així com evitar qualsevol dany a cases o mitjans de subsistència, com ara l’aigua.

No sé vosaltres, però sempre em demano per què existeixen aquestes lleis si no he conegut cap conflicte (per sort, mai en persona i espero que continuï així) en què es compleixin i sempre és la població civil la més afectada.