El català

El Diari va obrir dissabte amb el títol: “Youtubers i esportistes d’elit hauran d’aprendre català”. Aquest tipus de titular potser satisfà els instints més bàsics d’una minoria, però realment aquesta mesura no pot tenir cap conseqüència positiva. Hi ha una enorme diferència entre demanar l’aprenentatge de l’idioma de residència per als qui volen la nacionalitat andorrana o a l’empleat que treballa de cara al públic –una cosa totalment legítima– i voler imposar-ho als qui simplement volen residir durant uns anys.

Sembla paradoxal que Andorra estigui introduint aquestes mesures –incloent-hi la confiscació de propietat privada que està considerant imposar– just quan fa anys que diu que vol signar un acord amb la UE.

Què aconsegueix Andorra imposant un nivell mínim A2 als residents estrangers? No ajudarà a atreure més empresaris i empleats. Al contrari, tindrà un impacte dissuasiu per als qui encara no han fet la mudança i simplement estan considerant Andorra dins d’un ventall de més països. Noto un rebuig molt important en xats d’estrangers residents. Està clar que els estrangers que venen a Andorra haurien de fer l’esforç d’integrar-se el millor que puguin i això implica aprendre el català. No fer-ho és una pena per a ells, ja que es perdran moltes experiències amb els seus veïns del país.

Andorra hauria de defensar el català, de manera proactiva, no a partir de la por. Hauria de promocionar el català a través dels seus autors talentosos, de les seves editorials i a través de la creació de pel·lícules i sèries en català, no a través de l’obligació. Bolcar-se a ajudar els seus joves a ser més competitius, i això demana dominar l’anglès. No sé si s’hi guanya molt, pressionant un esportista d’elit que viatja tot l’any a aprendre un mínim de català, però sí que crec que la joventut andorrana guanyaria moltíssim parlant l’anglès tan bé com els suecs o els alemanys, amb els quals competiran pels llocs de treball. Cal ajudar-la a tenir prou nivell d’anglès perquè l’idioma no sigui una barrera a l’hora d’obtenir la feina dels seus somnis a Nova York, Londres, París o Tòquio. És indiscutible que el baix nivell d’anglès als comerços, les oficines i els hotels limita les capacitats per atreure aquest turista internacional exigent.